Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona. El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal. El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria. Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer Mallol, una altra petita armada, d’onze galeres, de les quals ambdós tingueren el comandament en funció d’almiralls, per defensar la costa de Catalunya contra l’estol del rei Felip III de França, que havia emprès una croada contra Catalunya. Ambdós obtingueren la victòria de les Formigues sobre una part de l’estol francès, i en capturaren l’almirall. Feta la junció amb la flota de l’almirall Roger de Lloria, que tornà de Sicília, anihilaren tots plegats l’estol francès a Roses. Aquell mateix any 1285 prengué part també en l’expedició de l’infant Alfons contra Jaume II de Mallorca i el 1286 comandà, amb Berenguer Mallol, l’estol amb què Alfons, ja rei, conquerí Menorca, encara serraïna. El 1293 comandà, amb Guillem Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.