Des del 1949 ensenyà a la Sorbona. Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament (De Saint Augustin et l’augustinisme, 1957, que fou traduït al català), dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église (1963-77) i hi col·laborà. La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques col·lectives (Patristica sorbonensia, entre les principals). Tenia una concepció global del coneixement històric (presentat sobretot a Théologie de l’histoire, 1968) que el féu comprometre's en el present de la història, al moment de la resistència contra els nazis o aixecant la seva veu contra la tortura en ocasió de la guerra d’Algèria.