i Joan Marsé i Carbó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Marsé i Carbó

literatura lit
Escriptor en llengua castellana.
Barcelona, 8 de gener de 1933

Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare (que morí després del part) i prengué els cognoms dels seus pares adoptius. Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes. Passà a viure a París (1961-63), on treballà en diversos oficis i després viatjà per Cuba i Itàlia. Literàriament ha evolucionat des de postures testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una història que, sovint, s’emmarca en els ambients barcelonins contemporanis, amb una especial incidència en la postguerra. Ha publicat les novel·les Encerrados con un solo juguete (1961), Esta cara de la luna (1962), Últimas tardes con Teresa (1965, premi Biblioteca Breve i portada al cinema el 1984 per G.Herralde), La oscura historia de la prima Montse (1970, portada al cinema per J.Cadena el 1977), Si te dicen que caí (1973), La muchacha de las bragas de oro (1978, premi Planeta i portada al cinema per V.Aranda el 1980), Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984), El amante bilingüe (1990), El embrujo de Shanghai (1993), Rabos de lagartija (2000, premis Nacional i de la Crítica 2001), Canciones de amor en Lolita's Club (2005) i Caligrafía de los sueños (2011), i els reculls de narracions Teniente bravo (1987) i La gran desilusión (2004), crònica dels anys trenta i quaranta. El 1997 obtingué el premi Juan Rulfo i el 2008 el premi Cervantes i el premi internacional Carlemany.

Llegir més...