Molt popular, escriví un gran nombre de poesies (Canzoniere, 1710), d’un valor artístic modest, però no mancades d’una certa musicalitat. Autor de comèdies i de tragèdies, hi introduí el doble heptasíl·lab, anomenat martelliano, que volia ésser l’equivalent de l’alexandrí francès. La seva obra més coneguda és el poema escrit en hendecasíl·labs Femia sentenziato (1724).