Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951. El 1957 fou nomenat director del Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Col·legi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament (1969-71). Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971. La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial. Introduí l’ús del català als escrits administratius i a les publicacions oficials del bisbat. Fou membre de la presidència d’honor del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Mallorca, 1986), i participà també en altres iniciatives d’afirmació i impuls al català. Fou també acadèmic honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1990). En 1975-77 fou administrador apostòlic del bisbat de Solsona.
Com a copríncep d’Andorra, càrrec en què fou investit al març del 1971, vetllà per al manteniment de la independència nacional i afavorí la transformació democràtica de les institucions, tal i com fou establert per la constitució democràtica del 1993. En l’àmbit cultural, creà la revista diocesana Església d’Urgell i el 1977 fou cofundador de la Societat Cultural Urgel·litana, que edita la revista Urgellia, d’estudi i difusió de la història de la diòcesi. Fou l’impulsor de Ràdio Principat, emissora d’àmbit diocesà els anys noranta. Reivindicà la memòria dels sacerdots assassinats durant la Guerra Civil Espanyola a la diòcesi i en féu publicar el Martirologi Diocesà (1975); la recuperació de les despulles a la catedral (1988), i l’obertura del procés de canonització d’alguns d’ells (1993). Membre del Pontifici Consell de Comunicacions Socials (1989), en 1999-2002 fou membre de la Conferència Episcopal Espanyola, en la qual detingué diversos càrrecs de confiança. L’any 2002 rebé el títol d’arquebisbe ad personam en reconeixement a la seva trajectòria al servei de l’Església i del Principat d’Andorra.
Al maig del 2003 deixà el càrrec de bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, en els quals fou rellevat per Joan Enric Vives, i posteriorment fou investit arquebisbe emèrit d’Urgell. Al setembre del mateix any França li atorgà la Medalla de la Legió d’Honor. També estava en possessió de l’orde d’Isabel la Catòlica, atorgat pel govern espanyol el 1989. Col·laborà sovint a la premsa, especialment a La Vanguardia i a l’Avui.