i Marcel Martí i Badenes | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Marcel Martí i Badenes

Escultura
escultura escult
Escultor.
Alvear, Argentina, 1925 — Peratallada, Baix Empordà, 11 d’agost de 2010

Fill de pares catalans, a l’edat de tres anys anà a Barcelona, on més tard freqüentà Llotja. Inicià l’activitat artística en el camp de la pintura l’any 1942, però el 1953 l’abandonà i es dedicà a l’escultura. Des d’aquest moment, començà una constant experimentació de material -ferro forjat, bronze, pedra, plàstic, fusta, etc.-, experimentació que comportà una diversitat de plantejaments i de solucions. Resident des del 1979 a Peratallada (Baix Empordà), la projecció de la seva obra ha estat especialment intensa a les comarques gironines.

Amb  escultures com Ritme i projecció (coure, 1961) del polígon de Montbau, a Barcelona, inicià la consolidació del seu llenguatge més personal, caracteritzat per la recerca de ritmes, que establí amb contraposicions geomètriques -les quals culminaren el 1969 en la sèrie feta amb metacrilats- o bé amb formes orgàniques, la complexitat de les quals el portà cap a la investigació de l’espai interior de l’obra. Aparegueren Tarrest  (1974), Medes (marbre grec, 1973-74) i les peces de metacrilats (1975), que permetien l’organització de diversos espais. En la seva trajectòria adquiriren una gran importància les obres monumentals destinades als espais públics, com ara la de la plaça de Salvador Allende de Barcelona (1984); l’escultura monumental Homenatge a Laureà Miró (1985), a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat); les escultures de polièster i fibra de vidre instal·lades a la rambla de Xavier Cugat (Nefer Mediterrània, 1988) i a l’avinguda de França (Atnel Girona, 1989) de la ciutat de Girona; el Monument a la Sardana a la Bisbal d’Empordà (1988), o l’escultura dels cellers Codorniu a Napa Valley (Califòrnia) i la de l’autopista del Garraf (1991).

Presentà la seva obra en nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals (des del 1959, a la galeria Syra de Barcelona), a Catalunya i a l’estranger. Rebé els premis d’escultura Manolo Hugué (1958) i Juli González (1960).

Col·laboració: 
FMi
Llegir més...