i Josep Maria Martí i Bonet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Martí i Bonet

Historiografia    Cristianisme
Josep Maria Martí i Bonet
© Phisalys
història eclesiàstica hist ecl i història hist
Eclesiàstic i historiador.
Terrassa, Vallès Occidental, 15 de juny de 1937

Formació

Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona (1949-1957). És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà (1971) i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca. Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica.

Títols eclesiàstics

Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora (darderes) (1972) i el de canonge de la catedral de Barcelona (1988).

Docència

Ha estat professor i superior del Seminari Menor de Barcelona (1962-66), i és professor de metodologia i història de l’església de la Facultat de Teologia de Catalunya des del 1972, professor d’Història de l’Església i Patrologia a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona des del 1985, professor de l’'Aula de gent gran’ de l’aula de la universitat de Barcelona des del 1988. En 1985-89 fou professor de l’'Escuela de Documentalistas de Madrid’ i en 1988-90 impartí el màster en Arxivística a les universitats de Barcelona i Madrid. Des del 1991 és vocal de l’Institut de Teologia de Barcelona.

Càrrecs institucionals i tècnics

Ocupa també nombrosos càrrecs institucionals, entre els quals el de director de la Biblioteca Pública Episcopal i de l’Arxiu Diocesà de Barcelona (1972) , delegat diocesà del patrimoni artístic i documental de l’Arquebisbat de Barcelona, director del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS). És o ha estat membre de l’Institut Històric Eclesiàstic de Roma (1972), de la Fundació Soler i Palet de Terrassa (1973-1980), de la Junta de Museus de Terrassa (1978-81), del Consell de Cultura de Catalunya (1981-1983), secretari (1981-1985) i president (1985-2001) de l’Associació d’Arxivers de l’Església a Espanya, membre de la Comissió Mixta Estat espanyol i Església (1983-87), de la Comissió Assessora d’Arxius de la Generalitat de Catalunya (1984-86), del Patronat del Monestir de Sant Cugat (1986), de l’Institut Amatller d’Art Hispànic (1990), del Consell Executiu de la Junta de Museus de Catalunya (1991) i de la Comissió Assessora del Monestir de Pedralbes (1993), canonge arxiver (1996) i secretari del Capítol Catedral (1993-1997) i conservador (1997) de la Catedral de Barcelona.

Publicacions

Membre del consell de redacció de les revistes Hispania Sacra (1985-91), Taüll (1985-1987) i Analecta Sacra Tarraconensis (1985), és autor d’un gran nombre de publicacions sobre història eclesiàstica, especialment referides a Catalunya, entre les quals hom pot esmentar Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975), Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y arzobispos de Occidente : año 513-1143 (1976, tesi doctoral), Epistolario del Dr. Masmitjà, fundador de la Congregación de religiosas Corazón de María (1981), Las Visitas pastorales y los ‘comunes’ del primer año del pontificado del obispo de Barcelona Ponç de Gualba (1983), Barcelona i Ègara-Terrassa : història primerenca fins l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes (2004), La Catedral de Barcelona: història i històries (2010).Ha participat també en nombroses obres col·lectives, entre les quals83 pergamins del Monestir de St. Llorenç de Terrassa (segles X-XI) (1978) i El Convent i la Parròquia de Sant Agustí de Barcelona : notes històriques (1980), i ha estat curador i coordinador d’un Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, publicat des del 1978 en diversos volums, i del volum Sant Vicenç de Sarrià: 1.000 anys d’història (1987).

Guardons i distincions

Ha estat nomenat terrassenc de l’any (1978) i ha rebut el premi Sant Ramon de Penyafort (1984), la medalla d’or dels Amics dels Museus de Catalunya (1986), la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Palau-Investigació Científica (1993) i les medalles d’or dels antiquaris i col·leccionistes de Catalunya, del Centre de Filatèl·lics de Catalunya i del Cercle Artístic del Liceu de Barcelona (1997).

L’any 2010 fou elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Llegir més...