Joan Martí i Castell

(Tarragona, Tarragonès, 17 de novembre de 1945)

Lingüista.

Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1973) i en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Roma (1977), ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley (Califòrnia). Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona (1989-92) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector (1992-98), i posteriorment catedràtic emèrit. Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT (1999-2002). És membre fundador del Grup Català de Sociolingüística, membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de la Comissió Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana. És patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. És investigador principal del projecte Llengua, literatura i societat de l’edat mitjana al segle XIX (des de 1993), i un dels investigadors del projecte Enclaus lingüístics. Recursos verbals, ideologies, comunitats (des de 2007), i del projecte Gramàtica del Català Antic (des de 1999). És membre del Consell de redacció d’Estudis Romànics, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, on ingressà el 1992, la Secció Filològica del qual presidí (2001-12), i titular de la càtedra UNESCO de Llengua i Educació (2002). Ha estat membre del Consell Permanent  i del Consell Supervisor de la xarxa Coneixements, Representacions i Usos del Català (CRUSCAT) de l’Institut d’Estudis Catalans, i del Consell de Direcció del Centre de Terminología de Catalunya (TERMCAT). Des del 2009 és membre del Consell del Centre d’Études Catalanes de la Universitat de París-Sorbona. Rector fundador i primer president de la Xarxa Vives d’Universitats (1994-1998), director del Servei de Relacions Exteriors de l’IEC (1999-2002), des del 2015 és president de la Comissió de Lexicografia de l’IEC. En l’àmbit estatal ha estat membre de la Comisión de Expertos para el Uso de las Lenguas Cooficiales en la Administración General del Estado (Ministeri d’Administracions Públiques). Entre altres reconeixements, ha rebut la medalla de la Universitat Rovira i Virgila (2012), la medalla d’argent de la Ciutat de Tarragona, la Medalla de l’Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, el diploma distintiu de rector fundador de la Xarxa Vives d’Universitats i la Creu de Sant Jordi (2017). El 2016 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

És autor, entre d’altres estudis, dels llibres Llengua catalana (1986), Gramàtica històrica. Problemes i mètodes (1990), L’ús social de la llengua catalana (1992), Gràmatica històrica catalana I i II (1999 i 2000), Els orígens de la llengua catalana (2001), Estudi lingüístic dels ‘Usatges de Barcelona’. El codi a mitjan segle XII (2002), L’Institut d’Estudis Catalans. Del dictamen acord de 1907 als Estatuts de 2001 (2002), i Corbella. De la pintura existencial a l’essencial (2006). En col·laboració amb altres autors ha publicat La llengua catalana a Tarragona (1981), Diccionari de locucions i de frases fetes (1984), Coneguem els nostres parlars (1985), Documents d’història de la llengua catalana. Dels orígens a Fabra (1986), Diccionari d’homònims i parònims (1988), El comentari lingüístic de textos. Teoria i pràctica (1990), Processos de normalització lingüística: l’extensió d’ús social i la normativització (1991), Coneixement i ús de la llengua catalana a Tarragona (1992), The Earliest Stage of Language Planning. The ‘First Congress’ Phenomenon (1993), L’ús social i el futur de la llengua (1994), Enciclopèdia de la llengua catalana (2001) i La llengua literària de Llull a Ausiàs March (2001). Ha participat com a enquestador principal dels volums I, II i III de l'Atles Lingüístic del Domini Català (2001 i 2003), i del volum I del Petit Atles Lingüístic del Domini Català (2008) i en la preparació del primer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra (2005). També ha escrit nombrosos articles i estudis, especialment sobre temes de sociolingüística, i d’història de la llengua: La planificació lingüística al Québec i a Catalunya (2002), Terminología i norma lingüística (2002), La terminologia, índex de vitalitat de les llengües (2003), Des del silenci de l’escriptura (2004), Les Homilies d’Organyà: entre l’escrit i el parlat (2004), Aproximació a Pompeu Fabra (dins el volum I de les Obres completes de Pomeu Fabra) (2005), I nomi di persona catalani moderni. Evoluzione recente (2006), Les llengües, objecte de mercat (2006), Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (2006), Ramon Aramon i Serra. El Diccionari i altres publicacions (2008), Una aproximació a la llengua de Ramon Llull: l’ús de les oracions condicionals amb si (2008), El tractament dels manlleus en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (2008), entre d’altres. Ha impartit cursets i seminaris en diversos centres acadèmics i culturals nacionals i internacionals.