Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1844) i un dels fundadors de la societat filosòfica de Barcelona. Fou mantenidor dels jocs florals el 1862. Autor de poemes exclusivament en català, bastants dels quals sembla que són inèdits, ja el 1839 publicà La nina del port al “Diario de Barcelona” i el recull Llàgrimes de la viudesa, d’un escàs valor literari, i una composició seva fou recollida per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous (1858); el 1864 aparegué al “Calendari català” de F.P.Briz una altra composició seva, La lluna. Traduí al català, en vers, una part de la Jerusalem alliberada, de Tasso, i Gli animali parlanti, de Costi, també inèdites. Fou un dels autors de l’anomenat Diccionari quintilingüe (català, castellà, llatí, francès i italià) (1839; segona edició, 1842-48).