Vida i obra
A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865. Fou vicari de Casinos (Camp de Llíria), Pedreguer (Marina Alta) i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna (Canal de Navarrés) i, des del 1879, rector de Mislata.
Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals: Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes y castellanes (1891), Septenario Doloroso (1891), Caps y Senteners (1892), Burrimaquia Alicantina (1904), Troços y mosos, o Retalls de la nostra terra (1906), Cudolets (1908), Folklore valencià. Pitos y flautes (1914), Darrer tros y mos (1915), Coses velles y novelles de la terra del gè (1916), Tipos d’espardenya y sabata (1981) i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè. Arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella (1906-18).
L’autor fou, en efecte, un notable recopilador de materials folklòrics i lèxics, adobats amb comentaris festius o moralitzadors, més que no pas un estudiós de la llengua i la cultura populars; però, amb tot, les seves obres tenen un gran interès historiogràfic per la riquesa del material recollit.
També és important la seva obra lexicogràfica, plasmada en un voluminós diccionari i dos vocabularis, no tant pel seu rigor i coherència sinó, una vegada més, per la riquesa dels materials lèxics: Novísimo Diccionario General Valenciano-Castellano (1891), Vocabulario Valenciano-Castellano (1915) i Vocabulari monosilàbich Valencià-Castellà (1915).
El 1916 fou nomenat director consiliari del Centre de Cultura Valenciana i, cap al final de la seva vida, fou membre de Lo Rat Penat. D’esperit independent, treballà sempre en solitari, allunyat de Lo Rat Penat i, molt més encara, del sector progressista del valencianisme.
Bibliografia
- Colomina i Castanyer, J. (1991): “Joaquim Martí i Gadea com a lexicògraf i com a dialectòleg”. Caplletra, 11, p. 147- 166.
- Domínguez Moltó, A. (1981): Martí Gadea, su vida y su obra. Alacant, Caja de Ahorros Provincial.
- Nicolàs, M. (1984): L’obra de Joaquim Martí Gadea. València.