Fèlix Martí i Ibáñez

(Cartagena, 1910 — Nova York, 1972)

Metge i sexòleg, afiliat a la CNT.

Féu els estudis de medicina a Barcelona i després es doctorà a Madrid. A partir del setembre del 1936 i com a comissari de sanitat de la Generalitat, promogué el decret de legalització de l’avortament (desembre del 1936), i volgué instituir un Institut de Ciències Sexuals. El 1937 dimití del càrrec de director general de sanitat i el mateix any fou nomenat sotssecretari de sanitat pel govern de la República. El 1938 representà, a Ginebra, el govern espanyol en el Congrés Mundial de la Pau. Col·laborà en diverses revistes anarquistes i, especialment, fou el responsable del consultori mèdic d’"Estudios” de València, a partir del 1935. Entre un gran nombre d’obres i fullets destaquen Historia de la psicología, Higiene sexual, El sentido de la vida, la novel·la Yo rebelde, Ensayos sobre el amor (1937), Diez meses de sanidad y asistencia social (1937), Psicoanálisis de la revolución social española (1937), Lo que no dije en la entrevista consigo mismo Bajo el signo del ángel i La flecha de cristal. Dirigí (1937) les revistes “Sias-Sanitat” i “Assistència Social”. Des de 1939 residí a Nova York, on treballà en l’equip directiu d’un laboratori de productes famacèutics i fundà la M.D. Publications Inc. (1950), empresa mare d’una sèrie de prestigioses publicacions mèdiques: “Antibiotics and Chemotherapy”, “Antibiotic Medicine” i “M.D”. Fou col·laborador a “Higia”, “Medical Woman's Journal”, “Archivos Iberoamericanos de Historia de la Medicina”, “MD Medical News Magazine” i altres revistes. Fou director, a Nova York, del departament d’Història de la Medicina, del New York Medical College.