Magistrat de la reial audiència de Catalunya. Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es féu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe. Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña (1646), en favor del reialisme. Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès. El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França.