Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique”. Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà. Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gal·licanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia. La seva obra més coneguda (feta amb la col·laboració d’altres autors) és L’Église en prière. Introduction à la liturgie (1961), la tercera edició de la qual, totalment renovada, aparegué en quatre volums (1983-85). Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics.