i Eduard Martín i Toval | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard Martín i Toval

ciències polítiques polít
Polític.
Màlaga, 1942

Vinculat a cercles cristians progressistes a la seva ciutat natal, el 1967 es traslladà a Barcelona com a Inspector de Treball i fou després professor de dret del treball a la Universitat Autònoma. Milità a l’ORT (1970-72), al grup “el Topo Obrero” i a CSC, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés. Diputat al Congrés de Madrid (1977 i 1979), intervingué molt activament en l’elaboració de la Constitució del 1978 i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979. El 1980 guanyà un escó al Parlament català, on fou el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1982, el 1986, el 1989 i el 1993 fou elegit diputat per Barcelona al Congrés (on fou portaveu del grup parlamentari socialista des del 1985 i president del grup des del 1986 fins al 1993). El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d’optar a l’alcaldia de Màlaga, que no aconseguí.

Llegir més...