i Montellà i Martinet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Montellà i Martinet

Municipi
Baixa Cerdanya
Montellà i Martinet
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
661 h
[2009]
Extensió: 
55 km2

Situació i presentació

Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet (30,5 km2) el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana. Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant (2.325 m), seguint vers ponent pel pic de Comabona (2.547 m), el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera (2.604 m), la Roca Punxenta o del Migdia (2.591 m), la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall (2.563 m). En definitiva i per aquest límit meridional del terme, aquest segueix la carena de la serra cadinenca dels Cortils, i confronta amb els municipis de Gisclareny, Bagà (enclavament dels Cortils), del Berguedà, i amb Josa i Tuixén de l’Alt Urgell. Per ponent, la línia de carena descrita enllaça amb el terme del Querforadat pertanyent al municipi urgel·lità de Cava. Així, per l’W, el termenal amb Cava baixa per la serra de Mataplana i, al NW, el límit amb el Pont de Bar coincideix amb el riu del Quer. El Segre, a septentrió, fa de termenal amb Lles de Cerdanya i Prullans, i a llevant, seguint el torrent de Ridolaina, confronta amb el municipi de Bellver de Cerdanya.

Estès als vessants septentrionals de Cadí, de les seves altes parets i de les seves canals de roca calcària davallen perpendiculars els serrats o estreps de prat d’Aguiló, i el collet de les Basses de l’Ós, el sot de Llobateres, el coll de l’Estenedor, la serra de la Madrasta, el collet del Verger Verd, el de l’Orri, el sot de la Troncada i fins l’ampli prat de Cadí, que hi ha sobre Estana, que són enllaçats pel camí dit dels Collets, traçat en el relleu al peu de la paret cadinenca i enlairat sobre les clotades de la vall de Ridolaina, del torrent d’Avellanosa, del de Fontfreda, la canal de Bastanist, el torrent d’Estana i la canal del Cristall. Una bona part del territori municipal és integrat en el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà i el poble d’Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d’Escàs, de Ridolaina i d’Esconsa i diversos masos.

Les comunicacions se centren a la carretera lo-cal (LV-4036) que parteix, vora Martinet, de la N-260 de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, travessa el Segre pel pont nou i per sobre el molí del Cabiscol puja a Montellà. En surt un ramal cap al dit molí, on s’esfilen les pistes que van a Béixec i al mas de Rovillac, així com als nuclis de Víllec i Estana i, pel fons de la vall, per l’engorjat de Bramasacs, fins al santuari de Bastanist. Des de Montellà, a més de la pista forestal a la valleta de Ridolaina, una altra pista s’enfila per la muntanya i mena pels colls de Guilera i de l’Home Mort al prat d’Aguiló, des d’on es pot pujar caminant al pas dels Gosolans. El pas dels Gosolans mena al Berguedà i era freqüentat antigament per marxants i traginers.

La població i l'economia

A Montellà hi havia 15 focs el 1553 i 84 el 1595. De Víllec, Estana i Béixec encara hi ha dades anteriors, del 1380, quan hi havia 6 focs en aquest darrer poble i 14 entre els altres dos. El 1595 aquests havien augmentat a 18 i aquells a 10.

El 1718 a Montellà hi havia 345 h, 932 h el 1778 i 1.212 h (el màxim demogràfic) el 1857. A partir d’aleshores la població baixà progressivament: 1.110 h el 1860, 836 h el 1887, 656 h el 1900, 622 h el 1930, 590 h el 1940. En aquests anys quaranta es produí una alça que donà 928 h el 1950, però tot seguit tornà a minvar: 648 h el 1960.

A Víllec i Estana hi havia 120 h el 1718 (i 50 a Béixec), 141 h el 1842 (i 38 a Béixec), 322 h el 1857 (i 84 a Béixec). Des del 1860 es dóna la població aplegada, en total 354 h a l’antic municipi en aquest any, que anà baixant amb alguna oscil·lació: 210 h el 1887, 128 h el 1900, 200 h el 1920, 169 h el 1930, 108 h el 1940, 90 h el 1950 i 101 h el 1960. L’any 1970, ja integrats els antics termes de Montellà i Martinet i de Víllec i Estana, hi havia en total 686 h, que van mantenir una evolució general negativa fins el 2005 que començà a remuntar: 561 h el 1981, 555 h el 1991, 529 h el 2001 i 541 h el 2005.

El terreny forestal ocupa més de la meitat del terme, fet que evidencia la riquesa forestal del municipi. El bosc s’estén pels territoris de Béixec, Víllec i Estana i pels indrets dits de Llobateres, l’Estenedor, els Brancals i l’Obaga. La superfície agrària útil és en bona part coberta per pastures permanents. A les terres llaurades destaquen el farratge i els cereals (blat, civada, sègol i ordi). La ramaderia és molt important. Hi ha cria de bestiar boví, oví, equí, cabrum, conilles mares i porcí.

El sector industrial s’aplega sobretot a Martinet, vora el Segre, i és representat principalment per tallers de fusteria i de reparació de vehicles de motor. Hi havia una fàbrica de tractament electrolític, una piscifactoria i una central elèctrica que venia la seva producció a FECSA; ambdues empreses van ser tancades, com també una serradora. A més, la petita central del Molí del Cabiscol i la piscifactoria que hi havia com a viver de truites foren destruïdes pels aiguats de la nit del 6 al 7 de novembre de 1982.

Martinet disposa de la majoria de serveis comercials, bancaris i medicosanitaris. Se celebra mercat setmanal el dilluns. El municipi té també escoles i diverses instal·lacions esportives.

El terme, i especialment el poble de Martinet, és un dels llocs amb més tradició turística de la Baixa Cerdanya. Hi ha diversos establiments de restauració i d’allotjament. Al repeu de la serra de Cadí, sota el pic de Comabona i prop del pas dels Gosolans, al prat d’Aguiló, hi ha el refugi guardat Cèsar August Torras. Aquest refugi, inicialment del Centre Excursionista de Catalunya (que li posà el nom del seu president), s’inaugurà el 1927. El 1976, en ocasió del centenari del Centre, ICONA bastí un nou refugi, en el qual perpetuà el nom de Cèsar August Torras, que cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

El poble de Martinet

Montellà i Martinet
© Fototeca.cat
El poble de Martinet (950 m), que tenia 405 h el 2001, el més poblat del terme, és situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que separa el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera N-260. És aquest raval el que avui s’ha convertit en centre comercial del Baridà. Actualment és el nucli més important i cap de municipi. Sorgí al voltant d’una farga o martinet; com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parròquia, depenia de la de Montellà. Aquest edifici ha estat refet modernament amb arcs apuntats. Històricament, el lloc de Martinet depengué de la senyoria del capítol d’Urgell. Avui al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un copó de metall argentat del segle XVIII i un calderó aspersori de coure del XVI, procedents de l’església de Martinet. La capella de Sant Antoni de Pàdua, que hom coneix popularment per la Capelleta, va ser convertida en habitacle.

Martinet va sofrir durament els aiguats del mes de novembre del 1982, amb inundacions de cases i establiments. Desaparegué el pont de Montellà, però el poble es va refer i es van reconstruir força edificis. La pràctica de la pesca hi és tradicional i disposa d’una societat al poble. Hi ha també una biblioteca. La festa major de Martinet se celebra al juliol i la festa patronal, dedicada a sant Eloi, pels volts de la primeria de desembre.

Altres indrets del terme

La vila de Montellà

Vista de la vila de Montellà
© CIC-Moià
La vila de  Montellà (1.158 m), o Montellà de Cadí, que fou el cap tradicional del municipi de Montellà i Martinet, és encimbellada a l’esquerra del Segre, esglaonada als vessants d’un turó. El 2001 hi havia 99 h empadronats. Els darrers anys del segle XX va recuperar la fesomia dels pobles de muntanya amb la restauració de cases antigues i la reconstrucció de l’església parroquial de Sant Sadurní, que té un campanar de torre quadrat.

Hom ha arranjat també la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font. Al proper fossar hi ha l’antiga església parroquial de Sant Genís, romànica, amb un absis semicircular llis (segle XI) i portal ogival, les portes del qual conserven la ferramenta romànica. La parròquia de Monteliano és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. De l’antic castell de Montellà, que fou de la senyoria del capítol d’Urgell (tingué un paper destacat en les lluites entre els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò, i els comtes i bisbes d’Urgell i els barons de Pinós), hom conserva llegendes de gust fantàstic. Les festes locals més importants són la festa major, que se celebra per Sant Bartomeu i Sant Genís, a l’agost, i la festa petita de Sant Serni, que té lloc al final de novembre, sense que coincideixi amb la festa patronal de Martinet.

Béixec, Víllec i Estana

Al vessant septentrional de la serra de Cadí, damunt l’engorjat del Segre, hi ha el llogaret de Béixec (1.310 m), amb 9 h el 2001, entre el torrent de Bastanist i el riu del Quer. L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, romànica, és totalment arruïnada. En resta una paret, on s’obren dues arcades, fins a l’arrencament de la volta. El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Bexabe). Fou de la senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà. Hom celebra la festa major al setembre.

Al N de Béixec i vora el Segre hi ha l’Hostal Nou, casa enllaçada amb la N-260 (km 1.515) per un nou pont que ha substituït el que s’endugueren les aigües a la tardor del 1982.

El llogaret de Víllec (1.080 m), que el 2001 tenia 6 h empadronats, és situat a la vora esquerra del torrent de Bastanist. El veïnat s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau amb les parets reforçades interiorment per un contramur amb arcades. L’absis és semicircular. El lloc és esmentat el 961. Hom ha proposat que el castell o roca de Víllec, que al segle XIII era dels Pinós, podia haver estat situat a la clusa calcària de Bramasacs, sobre els Castellots de Víllec. El lloc celebra la festa major al setembre.

El poble d’Estana (1.500 m), que tenia 22 h el 2001, és situat entre les valls altes del riu del Quer i del torrent de Bastanist. Estana era el centre de l’antic municipi de Víllec i Estana. L’església parroquial, dedicada a sant Climent, té un campanar de torre. En un serrat sobre Estana hi ha escassos vestigis de l’església de Sant Joan de Bassot. La festa major del poble se celebra també al setembre.

El santuari de la Mare de Déu de Bastanist i Esconsa

Seguint aigua amunt el curs del torrent de Bastanist, al capdamunt d’aquest, sota les parets de Cadí hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, a 1.250 m d’altitud. Segons tradició, dins la de les marededeus trobades, vers el 705 es va descobrir (on avui hi ha la capelleta de la Mare de Déu de Boix) una imatge de la Mare de Déu, fet que hauria estat l’origen del santuari. La imatge de la Mare de Déu de Boix que s’hi venerava i que desaparegué el 1936, quan fou incendiada l’església, era romànica. La imatge actual és una còpia de la Mare de Déu de Núria. Anteriorment a la profanació de la darrera guerra, el santuari havia estat saquejat i robat pels francesos el 1790 i el 1818. El 1949 es restaurà, i això permeté de descobrir les pedres originals i l’absis romànic. Fins el 1844 el santuari depengué de la parròquia del Querforadat, després de la d’Estana i actualment de la de Martinet. Hom hi celebra un aplec per la Santa Creu, al maig. De Montellà fins a arribar al planell de Bastanist, passant per un sender de gran recorregut (GR-3), hom troba el Mas de Mendrat, amb la capella de Santa Magdalena, romànica (segle XIII), en ruïnes, i els masos d’Escàs (esmentat ja el 1288) i de les Valls.

La propietat d’Esconsa, al gran replà situat més amunt de Montellà, domina els masos deshabitats de la Molina i de les Eres, a la vall de Ridolaina, que és drenada pel torrent de Ridolaina, format sota el coll de Tancalaporta, límit amb Bellver. Al vessant esquerre de la vall de Ridolaina hi ha les ruïnes de l’antic castell de Sant Romà, documentat el 1108, en què fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Ossera. Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà. No se sap on era emplaçat exactament l’antic Castellbò de Baridà, que fou construït el 1207 pel bisbe d’Urgell, ni tampoc on hi havia el llogaret de Tronxó.

Llegir més...