i André Martinet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

André Martinet

lingüística ling
Lingüista francès.
Saint-Albans-des-Villards, Savoia, 1908 — París, 25 de juliol de 1999

Professor a la Sorbona des del 1960, féu estudis sobre lingüística general ( Éléments de linguistique générale, 1960, A Functional View of Language , 1962, La linguistique synchronique. Études et recherches , 1965, Le langage , 1968, redactat per un equip de lingüistes dirigit per ell) fonologia ( Phonology as Functional Phonetic , 1949, i Economie des changements phonétiques, Traité de phonologie diachronique , 1955), fonètica ( Dictionnaire de l’ortographe alfonic , 1980), sintaxi ( Syntaxe générale , 1985) i lingüística històrica ( Des Steppes aux océans: l’indo-européen et les indo-européens , 1987). Publicà també Mémoires d’un linguiste: vivre les langues (1993). Fou un dels grans difusors dels mètodes estructuralistes a Europa.

Llegir més...