Jesús Ernest Martínez i Ferrando

(València, 1891 — València, 1965)

Jesús Ernest Martínez i Ferrando

© Fototeca.cat

Historiador i literat.

Es llicencià en història a València. Ingressà per oposició al Cos d’Arxivers, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, a l’Arxiu d’Hisenda i a la Biblioteca Provincial de Girona, fins que, el 1920, fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou director del 1940 al 1961. Millorà notablement les instal·lacions de l’Arxiu i planejà un ambiciós projecte de modernització i d’ampliació, que començà a executar. Fou un bon escriptor en prosa, autor de contes i narracions curtes i d’una novel·la, Una dona s’atura en el camí , que guanyà el premi Crexells el 1935. Publicà la seva primera col·lecció de narracions breus, Les llunyanies suggestives i altres proses , el 1918, seguida d' El farsant i l’enamorada (1919) i Vida d’infant (1921), reelaborada en Primavera inquieta (1926). El darrer recull, L’altre geperut i alguns contes més , aparegué el 1963. La seva tasca com a historiador s’inicià el 1934, amb la publicació del Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia (Jaime I el Conquistador; Pedro el Grande). Aparegué poc després Pere de Portugal, “rei dels catalans”, vist a través dels registres de la seva cancelleria (1936) i altres obres relacionades amb aquest tema, que constituí una de les seves especialitats. També estudià la figura i el regnat de Jaume II i el seu fill Alfons el Benigne a Jaime II de Aragón, Su vida familiar (1948), Els fills de Jaume II (1950), Jaume II (1954) i Jaume II o el seny català (1956), reeditada el 1963 amb el complement de la biografia d' Alfons el Benigne , i després, La tràgica història dels reis de Mallorca (1960). Col·laborà en la Història dels catalans , dirigida per Ferran Soldevila (1966 i 1969). Fou també traductor del francès i de l’alemany al català —traduccions d’obres literàries (Kleist, Maupassant, Schnitzler, Zweig)— i al castellà —d’història de les lletres i de les arts—. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1941, amb un discurs sobre Nueva visión y síntesis del gobierno intruso de Renato de Anjou en Cataluña .