Pelai Martínez i Paricio

(Figueres, Alt Empordà, 1898 — Figueres, Alt Empordà, 1978)

Arquitecte municipal de la Bisbal d’Empordà i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Col·laborà, amb R. Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona. Seguí, més tard, un eclecticisme convencional (nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en col·laboració amb E. Bona i J.M. Sagarra). Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc.