i Artur Martorell i Bisbal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Artur Martorell i Bisbal

Artur Martorell i Bisbal
© Fototeca.cat
pedagogia pedag
Pedagog.
Barcelona, 1894 — Barcelona, 1967

Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina (1907-09), que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní (1909), a les escoles de la Sagrada Família (1910-11) i a l’Escola Vallparadís (1912-13) —on entrà en contacte amb A. Galí—, fins a la seva titulació, el 1916. Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat (1915-17). Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball col·lectiu i l’elaboració perceptiva dels conceptes, primer a les escoles de Badalona, amb Pompeu Fabra (1917-19), i sobretot, a les escoles del patronat Domènec de Gràcia (1919-30), on fou director. Alhora, diversificà els seus ensenyaments de llenguatge als cursos de nit dels estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya i a les escoles del CADCI. Amb la reorganització de la comissió de cultura de l’ajuntament (1931), Manuel Ainaud el cridà com a assessor tècnic d’ensenyament primari i complementari, des d’on portà a terme una important tasca d’organització, com la de les colònies escolars de l’ajuntament —algunes de les quals havia dirigit anteriorment (Calafell, Tossa)—. Fou professor de l’Escola Normal de la Generalitat (1931-39). Després d’uns quants mesos de presó, el 1941 continuà la seva tasca des de l’ajuntament —el 1950 fou nomenat cap del negociat de cultura— i organitzà les emissions per a escolars de Ràdio Barcelona (1954-57); director de l’Institut Municipal d’Educació (1954), organitzà, amb E.Toldrà, els concerts per a escolars al Palau de la Música (1955). A causa de la seva oberta oposició a l’estatització de les escoles municipals, fou traslladat, el 1962, al negociat de cementiris. De la seva obra escrita cal destacar la de l’ensenyament de la llengua, en col·laboració amb Emili Vallès (gramàtiques, exercicis, etc, apareguts amb el pseudònim de Jeroni Marvà ), el recull de texts per a infants Selecta de lectures (1935, reeditat modernament) i una gramàtica il·lustrada, també per a infants, Guiatge (1969).

Col·laboració: 
EnF / MaRi
Llegir més...