i Joan Martorell i Montells | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Martorell i Montells

arquitectura arquit i construcció constr
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
Barcelona, 1833 — Barcelona, 1906

És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius (1874) —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses (1885), de la reconstrucció de Montsió (1888), del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample (1900), de la casa del marquès de Robert, a la Ronda (1900), de la restauració de Pedralbes (1897), del col·legi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral (1882), que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda. També féu l’església parroquial de Portbou, l’església de Sant Esteve de Castellar, el tercer Misteri de Goig i el primer de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat, el palau de Sobrellano, a Comillas (Santander) (1878), i el seminari del mateix lloc (1883), així com el projecte del convent de Villaricos (Almeria), en col·laboració amb Antoni Gaudí (1882). Capdavanter d’un grup d’arquitectes entre els quals figuraren Gaudí, Camil Oliveras i Cristòfor Cascante, fou impulsor del Cercle Artístic de Sant Lluc. Molt religiós i mesurat en el tracte, gaudí de la consideració dels seus contemporanis. El seu estil és purament goticista, segons les normes de Viollet-le-Duc, bé que, quan utilitzà els ordres clàssics, ho féu amb seny i sapiència.

Col·laboració: 
JBN
Llegir més...