Com a director del Servei de Conservació de Monuments (1915) i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública (1929) restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments (cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona; monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes; pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc). Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis (1905-15) i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis (1907-10) de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès. Com a teòric introduí, especialment des de la revista “Catalunya”, les teories de la Sezession vienesa. Col·laborà periòdicament també a “La Veu de Catalunya” i “Vell i Nou” (1915-21). Publicà un Inventari gràfic de Catalunya (1909), Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910) , El castell de la Geltrú (1919), Passeig arqueològic de la Falsa Braga a Tarragona (1933) i la ponència que presentà al II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana. L’urbanisme en relació als monuments arqueològics (1935).
Jeroni Martorell i Terrats Façana de la Caixa d’Estalvis de Sabadell
© Fototeca.cat
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903.