Deixeble de Brentano i Lotze, fou professor a Praga. Interessat en l’estudi del llenguatge des d’un punt de vista psicològic, polemitzà amb Meinong i considerà els judicis existencials com a no denotatius i els judicis de valor com a emotius. Entre d’altres, publicà Über den Ursprung der Sprache (‘Sobre l’origen del llenguatge’, 1875) i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie (‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908).