i Josep Mas i Dordal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Mas i Dordal

Façana de l’església de la Mercè de Barcelona, obra dels germans Josep i Pau Mas i Dordal (1765-75)
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona.
?, ? — Barcelona, 1808

Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758. És autor de la façana de l’església de la Mercè (1765-75), reformà la parròquia d’Arenys de Mar (1774-84) i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona (1776-86), l’església de Sant Vicenç de Sarrià (1778) i el nou palau episcopal de Barcelona (1782-86). Féu totes aquestes obres amb la col·laboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor. Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa (1774) i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós. Fou autor de l’interessant projecte urbanístic d’Almacelles (Segrià), fet per a Melcior de Guàrdia, amb l’església, la casa del senyor i quaranta cases per als colonitzadors (1774-79), que constituí el més important intent urbanístic fet per iniciativa particular al temps de la Il·lustració a Catalunya (la realització comportà unes despeses de més d’un milió de rals de billó); com a honoraris, Mas rebé una parcel·la del poble. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. El seu estil era ponderadament barroc i molt correcte.

Col·laboració: 
JBN
Llegir més...