Deixeble, a Llotja, d’A. Caba i C. Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri. Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona. El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus. Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus. Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista. Conjugà el localisme català amb els seus records napolitans. Dels seus retrats destaquen els d'Antoni Caba, el de Pitarra i el del Doctor Robert (sala de sessions de l’ajuntament de Sitges). El 1928 li encarregaren un dels murals de la Sala de Sant Jordi, al palau de la Generalitat de Barcelona. Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Maricel de Sitges, entre d’altres.
Repòs, obra d’Arcadi Mas (1891)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintor.