i Tomáš Garrigue Masaryk | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tomáš Garrigue Masaryk

Tomás Masaryk en una xilografia de K. Slovinsky
© Fototeca.cat
història hist i ciències polítiques polít
Polític txec.
Göding, Bohèmia, 7 de març de 1850 — Lány, Bohèmia, 14 de setembre de 1937

El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista. Fou un dels fundadors (1900) i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès. Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc. Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la república. Afavorí el centralisme txec contra les aspiracions autonomistes d’eslovacs i sudets. Teòric del nacionalisme, publicà, entre altres obres, Zakladove konkretui logiky (‘Assaig d’una lògica concreta’, 1887), Ideály humanitni (‘Ideals de la humanitat’, 1901), Nova Evropa (‘La nova Europa’, 1918) i Rusko a Evropa (‘Rússia i Europa’, 1921).

Llegir més...