Situació i presentació
D’una extensió de 78,80 km2, el terme municipal de Mas de Barberans és situat als vessants sud-orientals de la serra de Caro o Roca Folletera, la qual forma part del massís dels Ports de Tortosa, a la zona de contacte amb el pla de la Galera, que ocupa la part E del terme. El terme limita al sector de llevant amb les terres de Santa Bàrbara, la Galera i Ulldecona (SE), al sector de ponent amb la Sénia, i al N amb el terme de Roquetes (Baix Ebre).
El municipi consta de dues zones ben diferenciades. El sector de llevant, més planer, és ocupat pel conreadís, mentre que la franja de ponent és accidentada pels contraforts sud-orientals dels Ports de Tortosa. Al nord trobem la mola de la Bóta (1.343 m), los Curullons amb la Mola Extremera (993 m), la font del Boix al racó dels Capellans, lo Roldorar (785 i 798 m), la Mola Cantando (600 m) i les Rotasses, estreps meridionals de Caro. En aquesta carena trobem, més a migdia, el pic de la Portella del Pinell (1.100 m), el tossal de Roses (487 m), la mola del Boixar (805 m), los Fenassos de Melió (762 m) i la punta de la Font d’Alfara (767 m).
El terme és solcat al sector septentrional, en un petit tram, pel torrent de Lloret, i més a llevant, pel barranc de Lledó. A migdia el terme fa com un tascó triangular, assenyalat al cantó de ponent pel barranc de Valldebous. És travessat de llevant a ponent, en diagonal, pel barranc de la Galera, que es forma just defora el municipi, aigua amunt de la font del Boix. Abans d’arribar al camí de la Sénia rep l’aportació del barranc de la Carrovera, que neix als Alquers, sota la carena divisòria amb una extensa pertinença del terme de Tortosa. Més cap al SE el termenal amb la Sénia coincideix amb el barranc de Valldebous i sota la Portella del Pinell es formen el barranc dels Cocons i el del Carrascal, que conflueixen per formar el dels Clots; les aigües d’aquest, un cop unides a les del barranc de Valldebous, aflueixen al barranc de la Galera dins el terme de Godall i formen la rambla de la Galera.
Les muntanyes dels Ports, de terrenys calcaris juràssics, són molt trencades i compartimentades en valls tancades i de forts desnivells. Actualment, després de l’acció de la destral, el pasturatge i el foc, es presenten força desboscades.
Mas de Barberans
© Fototeca.cat
Potencialment dominarien en aquestes terres tres tipus de comunitats ben diferents. Al sector més de ponent, restaria una vegetació eurosiberiana amb un domini del bosc de pi roig (Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae), on les espècies característiques serien la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), el pi roig (Pinus sylvestris), el ginebre (Juniperus communis) i el roure reboll (Quercus pyrenaica). El sector de llevant seria un domini de l’alzinar típic (Quercetum ilicis galloprovinciale), mentre que les terres que restarien entre ambdós sectors formarien la transició amb un predomini de l’alzinar muntanyenc (Quercetum rotundifoliae). Actualment resten bones pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), sobretot, pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris), centrades a la vall del barranc de la Galera. Mas de Barberans és un dels municipis que han estat inclosos en el parc natural dels Ports.
El municipi comprèn, a més del poble de Mas de Barberans, el despoblat del Carrascal, situat al sud-oest del terme, als primers replans de la serra, al punt de contacte amb la plana. Hi ha tres grups de masos abandonats i una petita esglesiola. El lloc rebé una carta de poblament del bisbe Ponç de Torroella, datada el 1252. Entre les partides del terme cal destacar la del Flaret i Castellets, lo Racó de la Taronja, la Cova d’en Marc, lo Racó dels Capellans, Carroveres, Aregall, Rocabruna, Alfara, la Cova Roja i la Coveta del Garrofer.
Passa pel poble la carretera local de Tortosa a la Sénia, de la qual parteix una carretera menor que comunica Mas de Barberans amb Santa Bàrbara i amb la carretera annexa al canal de Xerta. Complementen les comunicacions altres camins i pistes forestals.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (masovers) es remunten als fogatjaments medievals, moment en què es registrà poca densitat de població, al nucli anomenat el Vilar de Santa Maria. Així, només es consignaren 4 focs al fogatjament del 1380, i només n'hi havia 6 el 1533. Al segle XVIII començà la recuperació demogràfica, molt lleument però, i el 1718 sols hi havia 92 h, que es mantingueren fins el 1820. Al llarg d’aquest segle es produí un fort augment de població. El màxim demogràfic s’obtingué al cap de pocs anys, el 1887, amb 1.683 h, i el 1900 encara es mantenia una població entorn a aquestes xifres. D’aleshores ençà, però, la població va minvar progressivament. Els anys de més emigració van correspondre als decennis dels anys deu i dels seixanta. En la dècada del 1990 la tendència demogràfica era encara negativa, amb 753 h el 1991, 682 h el 2001 i 683 h el 2005.
L’economia s’ha basat tradicionalment en el conreu de l’olivera i en l’elaboració de l’oli. De fet, l’olivera forma part del paisatge característic de les terres de conreu del terme, dedicades majoritàriament al secà. D’altra banda, si bé a mitjan segle XIX hi havia 18 almàsseres, una de les quals municipal, a hores d’ara només en resta una. La Cooperativa Agrícola de Sant Isidre es dedica només a la premsada i distribució de l’oli. Hom ha introduït altres conreus, com l’ametller, els cítrics (mandarines i taronges) i el presseguer, tot i que la implantació d’aquests arbres s’ha vist dificultada no tan sols pels forts vents habituals, sinó també, i sobretot, per la manca d’aigua en aquestes contrades.
La ramaderia complementa les activitats agrícoles. Hi ha granges d’aviram, porcs i conills, a més de bestiar oví i cabrum, i alguns bovins i equins. Curiosament hi ha a l’arxiu municipal un llibre, datat el 1580, on es dicten normes i s’ordenen sancions per als propietaris de bestiar al llarg de 32 capítols.
A Mas de Barberans havia estat molt important l’artesania de la pauma o margalló, que s’ha mantingut però amb caràcter testimonial. A partir del trenat de les fulles (llata) es feien cabassos, sàrries, ventadors, etc. La població celebra mercat setmanal els divendres.
El poble de Mas de Barberans
El poble de Mas de Barberans (348 m d’altitud) és situat a la zona de contacte entre la muntanya i el pla on, un xic elevat, presideix tot el pla de la Galera, que des d’ací es veu com una mar d’oliveres. L’església parroquial de Sant Marc és a la part de llevant de la població. Les cases i els carrers s’ordenen longitudinalment seguint les ondulacions de la muntanya. Aquests carrers llargs es comuniquen entre si per mitjà d’escales. Els carrers més antics són el que des de l’Era de la Vila duu a l’església i el que modernament s’anomena carrer de Josep Subirats Bel. Aquest i l’avinguda de Selma envolten el poble. S'han modernitzat algunes cases, reformes que en part han fet perdre al lloc la seva fesomia tradicional. Les cases eren, com a molt, de planta i dos pisos.
Com a festes tradicionals es poden esmentar les del carnestoltes, quan a la vigília del dimecres de Cendra es fa una guerra de farina. Per Sant Marc, a l’abril, hom celebra la festa major i es ballen danses populars a la plaça de l’Església. Per aquestes dates s’organitza també una popular degustació de cabra salvatge. Es fa una processó per Pasqua, en què hom commemora la trobada de la Mare de Déu amb el seu Fill, a les 6 del matí; els homes tiren trets a l’aire, en senyal d’alegria. A l’agost se celebra, per la Mare de Déu, una festa d’estiu.
La història
Al cap de poc temps que el lloc havia passat a domini de Ramon Berenguer IV, aquest sobirà el cedí al bisbe i capítol catedralici de Tortosa. És documentat el 22 de gener de 1155, quan Ramon Berenguer, en assignar a aquests l’extens terme de Tortosa, hi inclou el vilar que els sarraïns anomenaven Fabarium, el territori del qual confrontava amb Valldebous i pujava fins al camí d’Àsens i les muntanyes de Tres Eres, segons vessen les aigües, i ascendia al torrent de Lloret. Abans d’un segle apareix mencionada la vall de Barberano. El 1235, el bisbe de Tortosa Ponç de Torroella, senyor del lloc, atorgà una carta de poblament a dos particulars, Barberà de la Torre i Pere de Falset, perquè el poblessin d’acord amb els costums de la ciutat de Tortosa. Aleshores el poblet s’anomenava el Vilar de Santa Maria i pertanyia a Santa Maria de Tortosa. Les confrontacions eren a llevant el camí que duia a Lloret, a migdia la plana fins a la via d’Olzinelles, a ponent amb el barranc de la Galera i a tramuntana amb el puig d’Airoça. Cal assenyalar que ja aleshores, i fins i tot anteriorment, quan passà de domini sarraí a domini cristià, hi devia haver un petit nucli de població, una petita vila, ja que sempre és documentat com a vilar. De la primeria del segle XVII és una notícia que esmenta Mas de Barberans. De tot això, hom pot deduir que el llogaret que els sarraïns anomenaven Fabarium i els cristians el Vilar de Santa Maria amb el temps prengué el nom d’un d’aquells dos primers repobladors establerts pel bisbe: Barberà de la Torre. Barberà i els seus successors posseïren, per al bisbe tortosí, l’antic vilar, i hi devien tenir-hi una casa o un mas, el qual posteriorment i per extensió donaria nom a la població: Mas de Barberans, testimoniat continuadament a partir del segle XV.
La població de Mas de Barberans ha estat perjudicada per les diverses guerres que ha sofert el país en l’edat moderna. Hom té notícies de la del Francès, quan s’hi allistaren, el 1808 i el 1809, alguns nois del poble. A la primera guerra Carlina els liberals es van fer forts a la població, dalt l’església parroquial, i no foren vençuts fins el 5 d’octubre de 1834 pel cap carlí Carnicer, que féu afusellar els oficials i allistà a les seves files els soldats liberals. La població sembla que es decantà pel bàndol carlí. Amb la desamortització van haver de ser venuts el molí i el forn, que pertanyien a l’ajuntament, i l’heretat de la partida dels Hospitalers.