Fou un dels masos del castell de Mor. Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat. Al segle XIV era de domini reial. El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega. Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig. L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom. Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom. Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig. A conseqüència del primer intent desamortitzador, l’any 1804, el mas passà a Gras de Barbens, els descendents del qual, l’any 1900, en van donar l’usdefruit als cistercencs exclaustrats de Fontfreda (Llenguadoc), comunitat que s’hi instal·là fins el 1918. Aquesta comunitat religiosa aixecà l’actual monestir neogòtic i intentà, sense èxit, de fer fundacions en altres indrets, com Sant Pau de Casseres (Berguedà) i Poblet (Conca de Barberà). El Mas de Colom fou després un actiu nucli del moviment espiritual del pare Vallet, originat al bisbat de Solsona.