i Masdenverge | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Masdenverge

Vista general de Masdenverge
© Fototeca.cat
Municipi del Montsià.
Població: 
1.133 h
[2009]
Extensió: 
15 km2

Situació i presentació

El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta. El municipi, però, no arriba a tocar el riu. La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara.

Les terres són força planeres i solament són lleugerament accidentades al SE pels darrers contraforts de la serra de Montsià, on s’assoleixen alçàries superiors a 100 m al sector conegut com les Boixes i al coll d’Amposta. El terme és drenat per la rambla de la Galera, que el travessa de SW a N, la qual fa de límit natural, en bona part, amb les terres de Godall. Vessa les aigües en aquesta rambla el barranc de Solsó. D’altra banda, cal esmentar les basses de la Foia, un espai d’interès natural constituït per una zona humida, amb vegetació i fauna deltaica.

Biogeogràficament, les terres es troben dins d’un domini potencial de la vegetació mediterrània, on espontàniament, si no fos sobretot per l’acció humana, predominaria una màquia de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum).

El 1857 Masdenverge s’independitzà del terme de la Galera i es constituí en municipi. A més del poble de Masdenverge, el terme comprèn l’antic lloc de Solsó, indret que sembla que devia ser situat aproximadament al SW del poble. Enric Bayerri recull que antigament, quan es formà la població, hi havia el mas d’un tal Verge, del qual prengué nom. Entre les partides del terme, destaquen la d’Ametller, la de la Muntanya, lo Figueralet, la de Coll i la de Mirons.

Travessa el terme una carretera local que uneix el nucli amb les localitats de Santa Bàrbara i Amposta, i pel sector meridional creua les terres l’AP-7. Un vell camí segueix el curs de la rambla de la Galera, el qual s’usava antigament per a anar a Tortosa. Hi ha, a més, un teixit d’altres camins que porten als masos, partides i pobles propers.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (masdenvergencs) es remunten al primer cens oficial del 1857, quan el poble tenia 1 071 h, si bé al fogatjament de vers el 1380 s’esmenta el lloc de Solsó, amb 8 focs. El 1860 s’assoliren 1 080 h. Aquest any el cens registrava 194 cases al poble i, a més, les masies de Barberà, de Sant, de Moixina, de Santa Pau i 43 més, totes habitades permanentment. Tot seguit i gairebé fins a la fi del segle XIX es produí una forta davallada demogràfica, i una bona part dels que hi havien immigrat deixaren Masdenverge per instal·lar-se al delta, on es podien rompre noves terres. El 1885 hi hagué una epidèmia de còlera que causà 91 morts. Amb el nou segle la població es començà a refer i augmentà, fins a estroncar-se novament durant els anys de la guerra civil de 1936-39. La petita revifalla de la postguerra fou novament capolada a causa de l’emigració a Amposta. A partir dels anys vuitanta es registrà un augment demogràfic, amb algunes petites oscil·lacions: els 848 h del 1981 van passar a 950 h el 2001 i a 1 052 el 2005.

L’economia tradicional de Masdenverge és eminentment agrícola. Des de l’origen i a poc a poc anaren augmentant les terres de conreu, que es dediquen al secà però amb una superfície equiparable de regadiu. Els principals conreus han estat les oliveres, que tot i la seva regressió han mantingut el seu predomini. Han desaparegut pràcticament la vinya i els garrofers, i han davallat els ametllers enfront de l’aparició d’arbres fruiters, principalment mandariners i tarongers.

Hi ha també, entre altres, conreu d’hortalisses. Les primeres sínies per a regar petits horts i la inauguració del canal de la Dreta de l’Ebre (1857) constituïren el major impuls per als terrenys de regadiu, però que beneficià, només, unes poques hectàrees de terreny de la part de tramuntana del terme. Posteriorment, els pous, alguns d’ells comunitaris, també van ajudar a augmentar el nombre de terres de regadiu, ja que, si bé al començament les hortes ocupaven únicament les terrasses al·luvials de la rambla de la Galera, ara podem trobar horts arreu.

A la fi del segle XIX hi havia ramaderia de bestiar de llana i equí i la indústria es limitava a la construcció i la reparació de carros, a un ferrer i a diversos telers de lli. Actualment, a Masdenverge la ramaderia és força destacable. Hi ha un predomini de l’aviram, del sector porcí i de la cria de conills, tot i que també hi ha una certa representació del sector oví i boví. La indústria ha tingut cert desenvolupament, amb empreses dedicades a l’extracció d’àrids, al sector químic, tèxtil i metal·lúrgic.

Pel que fa al sector dels serveis, cal dir que al poble hi ha diverses botigues i hom acudeix també als centres comercials de Tortosa i d’Amposta. Se celebra mercat cada dia. En la dècada del 1990 s’han impulsat iniciatives de cara al turisme rural, amb diverses cases de pagès habilitades per a allotjament.

El poble de Masdenverge

El poble de Masdenverge (54 m d’altitud), on es concentra tota la població, és situat aproximadament al centre del terme, a la dreta de la rambla de la Galera, que l’envolta per tres costats. Els orígens de la població es remunten a mitjan segle XVIII, quan un grup de pagesos de Tortosa abandonà la ciutat per a ocupar i conrear les planes del sud-oest, aleshores incultes. La població s’establí a l’interior d’un meandre de la rambla de la Galera i posteriorment es bastí la capella o oratori de la Mare de Déu del Roser, a poc més d’un quilòmetre vers llevant. A poc a poc s’anaren edificant les masies.

La part més cèntrica de la població és prop de la carretera d’Amposta a Santa Bàrbara. L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, al mig de la població, és un edifici bastit al decenni del 1960, d’estil sobri i funcional.

Tot i que no és nucli gaire gran, el poble té una dinàmica vida social que ratifica l’existència de diverses entitats culturals, com la Unió Musical Masdenverge, que té una escola i una banda de música. Cal destacar l’existència d’una plaça de braus. El poble celebra la festa major, en honor de la Mare de Déu del Roser, a primers d’agost i, entre els actes que se celebren es destaquen el bou capllaçat i la cursa de conills. La festa de cap d’any, al desembre, se celebra a mitjanit amb una borrainada popular a la plaça de l’Ajuntament del poble.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...