Es doctorà en medicina a Cervera. Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III. Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, combaté, amb èxit, la de febres pútrides del 1783 i la de Barbastre de 1784-85, amb un preparat d’opi de la seva invenció (opiata Masdevall). Aquest fet tingué ressò a Itàlia, on el seu opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas... (1786) fou traduït pel jesuïta P.Montaner. Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques. Publicà també un Dictamen... sobre si las fábricas de algodón y lana son perniciosas... (1784).