i la Masó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

la Masó

Municipi
Alt Camp
La Masó
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Camp.
Població: 
298 h
[2009]
Extensió: 
4 km2

Situació i presentació

S'estén al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta del Francolí, que forma una bona part del seu límit de llevant. Termeneja amb els municipis de Vallmoll (E), Valls (NE), el Milà (NW), Alcover (W) i el Rourell (S).

Una carretera local comunica la Masó, únic nucli de població agrupada del terme, amb la nacional de Tarragona a Valls (N-240) i amb la local de Vilallonga del Camp a Valls pel Rourell. Un pont sobre el Francolí permet el pas de la primera carretera esmentada.

La població i l'economia

El 1365 consta en el fogatjament amb 5 focs, el 1392 amb 6, xifra que es mantenia el 1413, i el 1457 amb 4. El 1553 tenia 7 focs i 6 el 1563. El 1708 tenia 25 cases i 61 h, que havien ascendit a 87 el 1718 i a 175 el 1787. La Masó continuà creixent a la primera meitat del segle XIX. Així, el 1842 tenia 277 h, el 1887 en tenia 329 i 351 el 1900. La població, que assolí els 393 h el 1910, davallà de manera constant des d’aquell moment: 363 h el 1920, 318 h el 1940, 278 h el 1970, 287 h el 1981, 263 h el 1991. Amb el canvi de segle, la població s’estabilitzà entorn els 280 h.

Les terres, planeres, són molt productives i en el petit terme no hi ha pràcticament terrenys incultes ni superfície forestal. De la superfície conreada, unes tres quartes parts són de regadiu, que utilitza sobretot les aigües del Francolí, encara que també s’han obert molts pous que permeten augmentar els regatges i s’han posat en condicions els recs. El conreu principal al regadiu és l’avellaner, que cap als anys cinquanta del segle XX experimentà una gran reculada i fou substituït pels presseguers. Antigament també s’hi feien fesols, patates i blat de moro. En els secans abans de les gelades del 1956 hi havia vinya, cereals i garrofers. Queden alguns garrofers, ametllers i oliveres. La vinya escasseja i les poques oliveres que hi ha són al voltant dels camps. Gairebé tothom conrea terra pròpia i els pocs contractes d’arrendament són molt antics. La comercialització dels productes del camp es fa per mitjà de la Cooperativa Agrícola, fundada el 1929. A l’inici dels anys seixanta, mentre creixien els avellaners que s’havien plantat de nou, l’avicultura prengué força pes, i encara és molt representativa de l’economia del municipi. La població amb menys de cinquanta anys sol treballar al camp i compaginar aquest treball amb el de les indústries dels municipis veïns, ja que al poble no n'hi ha cap, i el jovent exerceix només aquesta darrera activitat.

El poble de la Masó

El poble de la Masó és situat a 115 m d’altitud, al sector del terme proper al Francolí, i les cases s’agrupen entorn de la gran església parroquial de Santa Magdalena, bastida a la fi del segle XIX (era acabada el 1890); d’estil neoromànic, té tres naus, creu llatina i una gran cúpula d’uns 12 m de diàmetre. El campanar, exempt, s’aprofità de l’església anterior (és una torre quadrada amb dues torrelles octagonals); al coronament del seu pinacle es col·locà un penell metàl·lic en forma d’àngel del qual es veuen restes.

La festa major d’hivern s’escau al gener, en honor de sant Sebastià, i la d’estiu al juliol, en honor de Santa Magdalena. Tradicionalment, i des del segle XVII, es representaven els dies de les seves festes els balls parlats de Sant Sebastià i Santa Magdalena, tradició que es mantingué fins el 1920. Cap al 1929 es creà, amb la participació de gairebé tot el poble, una companyia teatral que convertí la Masó en un important nucli divulgador del teatre català. Reprengueren les activitats públiques el 19 de març de 1940 i possiblement foren les primeres representacions públiques que es feren en català en tot el Principat després de la guerra civil de 1936-39. La companyia continuà actuant en català fins a la seva dissolució el 1946.

La història

Segons la tradició oral recollida per Gras i Elias, l’origen del poble devien ser unes cases de masovers dependents d’una gran heretat del Rourell. Morera afirma que formava part del feu donat el 1066 a Ponç de Montoliu i també, en un altre treball, que formava part d’unes terres del Codony cedides el 1178 a Santes Creus. Sans Travé creu que la Masó formava part dels dominis dels templers del Rourell venuts el 1248 i que al segle XIII no formava encara un nucli de població. Els estudis de Joan Fuguet situen l'origen de la Masó en una casa, sotscomanda de la casa o comanda del Temple de Barberà. Com a poble de senyoria eclesiàstica consta que era integrat ja a la Comuna el 1356. El 1391 l’arquebisbe Ènnec de Vallterra comprà a Joan I tots els drets senyorials de la monarquia damunt el poble. El 1399 consta com a senyoria del paborde i, a l’extinció d’aquesta dignitat catedralícia el 1410, els seus drets, bàsicament els delmes, els rebé l’ardiaca de Vila-seca. Com a membre de la Comuna, el 1625 demanà quatre arcabussos per a participar en la defensa del país i, almenys al segle XVII, era integrada a Vilallonga per a les lleves. La dependència econòmica, que encara es manté, de l’aigua del Francolí provocà algunes disputes, com la del 1511 quan el procurador del Camp féu detenir diversos homes del poble per haver construït una séquia al Francolí en temps de secà.

A la fi del segle XVII, com arreu de Catalunya, conegué un fort creixement demogràfic i econòmic. Al segle XVIII continuava eclesiàsticament integrat a la parròquia del Morell, tot i que tenia ja església pròpia.A mitjan segle XIX produïa blat, ordi, llegums, vi, oli, garrofes, blat de moro i pomes, encara que res en quantitat comercialitzable; tenia dos molins d’oli i dos de farina; un dels darrers, el molí de la Selva, de molta anomenada, era encara actiu al començament del segle XX. El tarannà progressista del poble es reflectiria en la victòria electoral dels republicans a l’abril del 1869.

Col·laboració: 
JoCar
Llegir més...