Vida i obra
Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons, i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc.
Després del breu poema Lloances (1865), en publicà en gran nombre a La Renaixença, La Veu del Montserrat, Calendari Català i “La Llumanera de Nova York” i en recollí a Salabrugues (1874), amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes (1880) i Poesies (1888). Publicà narracions a La Il·lustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques: Narracions i llegendes (1875), Montseny (1880), ambdues premiades als Jocs Florals de Barcelona, Llegendes Catalanes (1881) i Costums i tradicions del Vallès (1883). Escriví narrativa històrica: la novel·la Vigatans i botiflers, publicada de primer com a fulle-tó de “Lo Gai Saber” (1878-79) i de seguida en volum, la novel·la breu Elisabet de Mur (1880) i Història d’un fadrí veler, no publicada.
Bibliografia
- Armangué i Herrero, J. (2004): “Presentació”, dins Bell-lloc, M. de: Llegendari. Barcelona, PAM, p. 5-29.
- Madrenas Tinoco, M.D. i Ribera Llopis, J.M. (1997): “Pilar Maspons Labrós i Elisabeth de Mur (1880) o del que hauria pogut significar ésser la primera novel·lista catalana autora d’un relat amb protagonista femenina”, dins Aritzeta, M. i Palau, M. (ed.): Paraula de dona. Actes del Col·loqui Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació. Tarragona, Diputació de Tarragona, p. 246-253.
- Vilà, C. (1992): “Vida i obra de Maria de Bell-lloc”, dins Maspons i Labrós, M. del P.: Vigatans i botiflers. Barcelona, Barcanova, p. 22-28.