i Maspujols | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maspujols

Vista general de la població de Maspujols (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Camp.
Població: 
663 h
[2009]
Extensió: 
4 km2

Situació i presentació

Maspujols és el terme més petit del Baix Camp. És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna (541 m), conegut popularment com la Feredat. Envolten el terme els de les Borges del Camp (W), Riudoms (S), l’Aleixar (E i N) i Alforja (NW). L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat. El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al SE, amb el terme de l’Aleixar.

El municipi comprèn el poble de Maspujols i algunes urbanitzacions, com l’anomenada Roquesbrunes. Una carretera local comunica el poble amb la N-420 de Reus a Falset i després continua vers l’Aleixar i Vilaplana. El ferrocarril de Reus a Móra la Nova passa pel S del terme, però no hi té estació.

La població i l'economia

No es coneix cap dada demogràfica anterior al segle XVIII. Ja al principi d’aquest segle, el 1708, la població (maspujolencs) tenia 50 focs, 60 el 1719, 78 el 1763 i 75 el 1777, amb 200 h el 1719 i 583 h el 1787. El 1830 tenia 726 h, que passaren a 578 el 1844; la població augmentà fins als 652 h el 1857 i després inicià una davallada que portà als 623 h el 1897. Durant gairebé tot el segle XX la tendència amb què s’havia acabat el segle anterior es mantingué (Maspujols tenia 629 h el 1900) i, en una constant davallada, passà a 595 h el 1920, 513 h el 1940, 481 h el 1960, 411 h el 1981 i 379 h el 1991. La proximitat del poble amb Reus i Tarragona va provocar inicialment l’emigració i després la conversió de Maspujols en una localitat dormitori, fet que ha ajudat a frenar la despoblació i a invertir la tendència demogràfica negativa, ja que el 2001 tenia 496 h i el 2005 arribà a 520 h.

A mitjan segle XIX l’economia de la població era bàsicament agrícola i posseïa excedents comercialitzables d’avellanes, cereals, llegums, vi, aiguardent i oli. A causa de l’escassa extensió del terme, molts veïns tenen nombroses propietats als pobles del voltant, sobretot a l’Aleixar. Predominen els conreus de regadiu, gràcies a l’aigüa del pantà de Riudecanyes, amb la producció d’avellanes, seguida per l’olivera; hi ha també alguns garrofers, ressentits encara per la glaçada del 1956, que va matar molts arbres, i ametllers. Els cereals i la vinya han desaparegut, així com la ramaderia, que només compta amb una explotació dedicada a la cria de bestiar porcí. La Cooperativa Agrícola va ser fundada l’any 1906.

El poble de Maspujols

Façana principal de l'església de Santa Maria de Maspujols
© MPG
El poble de Maspujols (498 h el 2005), lleugerament aturonat a 214 m d’altitud, s’alça a la dreta del barranc de Rocabruna —denominada allí el Torrent— amb una estructura circular; els carrers són estrets i té dues places. L’església parroquial de Santa Maria és de línies elegants i té un campanar barroc, com la portalada, amb fornícula. Segons la tradició, temps enrere, per raó de la petitesa del terme, l’altar major es trobava en terres de l’Aleixar. Cal destacar Cal Po, espectacular mansió construïda per un indià, i Cal Pujol, una masia gran i vella que segons la tradició donà origen al poble. Conté una portalada blasonada a la façana principal de línies molt simples. Un dels seus propietaris, Joan Pujol de l’Era, fou fet el 1682 ciutadà honrat per Carles II. La família Pujol, que finançà part de la construcció de l’església, reformà el mas al començament del segle XVIII i de nou el 1813, en què la propietat havia passat a Manuel de Grau i Rigolf (casat amb una pubilla) el 1786.

Entre les celebracions més tradicionals, la festa major d’hivern és al final d’abril, festivitat de Sant Marc, i a l’agost s’escau la festa major d’estiu.

Altres indrets del terme

Prop del poble, vora el cementiri construït en estil pompeià el 1860, s’alça en un turó, voltada de xiprers, l’ermita de Sant Antoni; fou edificada al segle XVIII i restaurada l’any 1963. Hi tenia casa l’ermità. Segons la tradició hi havia una antiga torre, de la qual no es conserva cap rastre, a la carena denominada torre de la Perruca. També a la partida de Roquesbrunes hom troba les restes d’una antiga construcció no ben identificada, entre les quals hi ha les ruïnes d’una torre que hom anomena torre de la Reina Sança. La urbanització de Roquesbrunes, al N del poble, tenia 22 h empadronats el 2005.

Al terme s’han trobat restes romanes.

La història

Tradicionalment s’ha afirmat que el nom antic del poble era Rocabruna. La persistència d’una partida anomenada Roquesbrunes en un extrem del terme fa sospitar si en realitat no eren dues entitats diferenciades, ja que, de vegades, com en la sentència sobre els repartiments d’aigües de la riera d’Alforja del 1504, s’esmenta alhora Maspujols i Rocabruna, ambdós sempre vinculats a l’Aleixar. El Mas Pujol, al terme de l’Aleixar, és esmentat ja el 1303 com a pertanyent a aquest llinatge. Sembla que el 1320 ja hi havia més d’un mas. Ben aviat va començar la seva lluita per a deslliurar-se del control de l’Aleixar. Una sentència del comte de Prades del 1556 confirmava l’autoritat del batlle de l’Aleixar damunt Maspujols i de la partida de Rocabruna, i autoritzava els homes de Maspujols i de Rocabruna a reunir-se i escollir jurats. Rocabruna és esmentada el 1320 com a lloc poblat. La independència administrativa respecte de l’Aleixar s’aconseguí a l’entorn del 1625. Eclesiàsticament la parròquia de Maspujols depenia encara de la de l’Aleixar el 1696.

Maspujols estigué integrat en el comtat de Prades des de la seva creació el 1324. Es coneix l’existència de paraires almenys des del 1678. El 1504 gent de Riudoms que tenien el domini útil damunt els molins de Reverter i del Pujal a Maspujols acusaren els de l’Aleixar d’utilitzar tres dies la setmana, i quatre per primavera, l’aigua de la riera d’Alforja, perjudicant Reus i Riudoms i deixant sec el terme de Cambrils. El comte de Prades, Joan Ramon Folc, dictaminà el 1504 quatre dies d’aigua la setmana als mesos d’abril i maig per als de l’Aleixar, Maspujols i Rocabruna, cosa que significà, drenats els termes amb mines, el seu pas de l’erm a l’horta.

El 1787 l’església ja consta amb consideració de parròquia. Per aquells anys, a part els drets del duc de Cardona, hereu dels comtes de Prades, n'hi tenien els bisbes de Barcelona. Al maig del 1720 hi hagué dins el poble un combat entre els carrasclets i els soldats i voluntaris botiflers, combat que guanyaren els darrers, que es dedicaren després a saquejar el poble. Segons la tradició, aquí es construí la primera olla d’aiguardent de Catalunya. Al segle XVIII, consta com un important productor de gra.

El 1811 el poble fou saquejat pels francesos de Mac-Donald, mentre que Manuel de Grau organitzava grups armats de resistència contra els francesos. Durant la primera guerra Carlina Josep Anton de Grau, el propietari de Cal Pujol, alçà en armes tots els seus jornalers a favor del pretendent. Acabada la guerra, Grau es dedicà a fabricar l’aiguardent Acqua Pujolis. En les eleccions del 1871 i el 1872 guanyaren en el poble els federals. El 1872 s’hi alçaren noves partides carlines. Cap al 1898 es creà una agrupació dels cors de Clavé amb el nom de La Dàlia.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...