Fill d’Artur Masriera. Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric (1920-23) —on es diplomà d’enginyer químic—. Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona (1926-39). Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear. Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo (1966) i el Ramon Godó (1977) com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia”. Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica.