i Antoni Massana i Bertran | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Massana i Bertran

Antoni Massana i Bertran
© Fototeca.cat
música mús
Músic compositor i eclesiàstic.
Barcelona, 1890 — Raïmat, Segrià, 1966

Estudià a Barcelona amb Mas i Serracant, E.Granados, F.Marshall i V.M.de Gibert, i amplià estudis amb E.Morera, F.Pedrell i N.Otaño. El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922. Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes. Deixà una producció extensa i variada. Hi destaquen les òperes Canigó (1934, estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que l’enregistrà en discs), sobre text de J.Carner basat en l’obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner, i Nuredduna (1947), amb llibret de Miquel Forteza, basat en La deixa del geni grec , de Costa i Llobera. També deixà oratoris, com Montserrat (1925), Xavier (1932), La creació (1946) i Ignis flagrans (1951), i obres simfòniques, Fantasia , (1929) i Elegia a Debussy , (1930). Destinat a Amèrica, el 1951 es traslladà al Brasil. Conjuntament amb el seu treball pastoral, donà a conèixer la seva obra musical a Rio de Janeiro, Sâo Paulo i Recife. L’any següent s’establí a Buenos Aires, on escriví Sinfonía en do (1952) i un concert per a piano (1953). A la capital argentina presentà també l’oratori La creació , que ja havia estrenat a Barcelona el 1946. Escriví a més, peces per a piano, motets, cantates per a violí i orgue i lieder.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...