Capità de sapadors (1808), el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos. El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria. Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França (1826), d’on tornà el 1833. Ascendí a tinent coronel (1844) i a coronel al cap de poc temps. És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona. A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls (1819). Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona (1819-36), i projectà l’ordenació de la plaça de Palau i el portal de Mar (1818), començat el 1822 i acabat el 1846, que fou enderrocat el 1859.