i Josep Maria Massip i Izabal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Massip i Izabal

Literatura
literatura lit
Periodista i escriptor.
Sitges, Garraf, 1904 — Washington DC, 1973

Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià. Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya: director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora. Fou corresponsal, a Barcelona, d’El Sol i Ahora, diaris de Madrid. Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona (1934), fou elegit diputat a corts (1936) per l’Esquerra Republicana de Catalunya. Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934. El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945. Fou empresonat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Ajudà el president Carlos Rómulo, representant filipí, a preparar la “Carta de Río”, presentada a les Nacions Unides, en la qual es reconeixia el dret de les nacions a mantenir el seu propi règim polític. El 1946 s’establí a Madrid, on treballà en una agència publicitària. Posteriorment, durant vint-i-cinc anys fou corresponsal, a Londres, París i Washington d’ABC, del Diario de Barcelona (1947) i Destino. El 1948 fou corresponsal diplomàtic a Nova York de l’ABC i el 1950 s’establí definitivament a Washington com a conseller de l’ambaixada. Dins de la seva obra publicada cal destacar La travessia de l’Atlàntic (1929), República, Sr. Cambó (1931), Los Estados Unidos y su presidente (1952), Las raíces (1953), escrit amb la seva esposa, que gauanyà el premi de l’ambaixada nordamericana a Espanya al millor llibre escrit en castellà als EUA. Fou un periodista brillant i un especialista en política internacional.

Llegir més...