Vida i obra
Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid (1846). Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista. Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller. A París seguí uns cursos amb M. Orfila. Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus. Fou designat diputat a corts (1842-43) i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment.
Del 1843 al 1854 ocupà la càtedra de medicina legal i toxicologia a l’escola de San Carlos. Durant aquest temps escriví un Tratado de medicina i cirugía legal, teórica y práctica, seguido de un compendio de toxicología (1846), Examen crítico de la homeopatía (1851-52), Doctrina médico-filosófica española (1860), etc. En la seva obra intentà d’introduir els nous corrents d’oposició a la ideologia mèdica oficial, defensà la visió anatòmica de les malalties mentals i polemitzà contra l’hipocratisme imperant; és un dels precursors de la psiquiatria a Espanya, especialment de la seva problemàtica forense. Presidí l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia. El 1868 fou degà de la facultat de medicina; posteriorment fou rector de la Universitat de Madrid.
Formà part de la Comissió Constitucional del 1869 i, durant el regnat d’Amadeu de Savoia, fou governador civil, senador, membre del Tribunal de Comptes i rector de la universitat. A Barcelona, participà activament en la renovació romàntica, fou redactor i col·laborador de nombrosos diaris i revistes, entre els quals El Propagador de la Libertad, El Vapor, El Constitucional i El Sapo i el Mico, i fundà La Joven España, a Reus.
Per bé que conreà la poesia bàsicament en castellà, publicà a El Vapor el 1836 i es recollí a Los trobadors moderns el poema narratiu Lo vot complert, d’ambientació nocturna i sepulcral, amb ressonàncies d’autors com Lamartine, Byron, Espronceda, Patricio de la Escosura i Cabanyes, acompanyat d’una nota en què es presentava com a precursor en l’ús romàntic del català i propugnava l’«idioma actual» com a model. Ja a Madrid, escriví «Records de la pàtria», aplegat a Los trobadors nous, i es té notícia d'altres poemes en català. Tanmateix, en el Curso de lengua universal (1862), criticà com un retrocés l’ús poètic de l’«antiguo idioma provincial».
Conreà l’èpica amb poemes polítics com Gloria y martirio (1851), en homenatge als milicians reusencs morts el 1838, i Al pueblo de Madrid (1854), amb motiu de la Vicalvarada. El 1874 edità Fotografías íntimas, un primer aplec de la seva poesia castellana, amb un pròleg en què fa balanç de la seva trajectòria.
A més d’estudis mèdics, psicològics, filosòfics i de mnemotècnia (en alguns dels quals adoptà, polèmicament, plantejaments positivistes) i d’escrits de temàtica literària, publicà articles de costums, narracions breus i diverses novel·les, entre les quals El poeta y el banquero (1842), avançada en part a El Constitucional el 1841, en què plantejava la relació de l’artista amb la societat a partir d’una trama amorosa situada en un marc revolucionari, Eloísa y Abelardo (1853-54, a El Clamor Público) —tema que recreà també en la poesia i que devia inspirar el drama inèdit Pedro Abelardo—, Los moros del Riff o el presidiario de los Alhucemas (1856), El idiota, o Los trabucaires del Pirineo (1856), Los mártires de Siria (1861) i, publicades amb el pseudònim de Garci-Sánchez del Pinar (d’autoria qüestionada, però documentada, entre altres proves, per l’inventari d’obres de Fotografías íntimas), La campana del terror, o Las Vísperas Sicilianas (1856?) i La monja enterrada en vida, o El convento de San Plácido (1856?). Entre altres autors, traduí Walter Scott.
El 1897 Reus donà el seu nom al famós nosocomi bastit per Domènech i Montaner.
El seu net Pedro Mata y Domínguez (Madrid 1875 — 1946) fou periodista i novel·lista, molt popular al seu temps, dins l’escola naturalista de Felipe Trigo (Ganarás el pan, 1901; La Catorce, 1913; Corazones sin rumbo, 1917; etc.).
Bibliografia
- Anguera, P. (2005): “Pere Mata: els anys de la revolució (1835-1843)”, dins Diversos autors: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus, Centre de Lectura, p. 9-54.
- Anguera, P. i Mèlich, J. (1981): El socialisme utòpic a Reus. Lectura de “La Joven España”. Reus, Centre de Lectura.
- Ibáñez Olivares, A. (1994): L’obra novel·lística del Dr. Pere Mata i Fontanet. Reus, Associació d’Estudis Reusencs.
- Molas Batllori, J. (1999): Obra crítica / 2. Barcelona, Edicions 62, p. 143-160.
- Ollé Romeu, J.M. (1991): “Quatre personatges de la Barcelona liberal i revolucionària”, dins Miscel·lània d’homenatge a Josep Benet. Barcelona, PAM, p. 175-193.
- Toro Mérida, J. i Prieto Alberca, A. (1986): Pedro Mata y Fontanet. Vida, obra y pensamiento (1811-1877). Madrid, Prial.
- Toro, J. (1987): Mata. Barcelona, Nou Art Thor.
- Vall i Solaz, F.X. (1997): “Lo vot complert, de Pere Mata, un poema presentat com el pioner del romanticisme literari català”, dins Jorba, M.; Tayadella, A. i Comas, M. (ed.): Actes del Col·loqui del Romanticisme. Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, p. 387-415.
- Vega i Castellví, X. (1991): “Llengua i utopia: el curs de llengua universal del Dr. Pere Mata”. Revista de Catalunya, 56, p. 21-33.