Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais. El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I. Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial. També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau entre els bàndols nobiliaris rivals de València (els Centelles i els Vilaragut). Tingué cinc fills, tots els quals moriren de petits, llevat de la infanta Joana, que fou muller del comte Mateu I de Foix. Fou soterrada al convent de framenors de Saragossa, i l’any 1381 fou traslladada a Poblet.