i Mata de Bearn | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Mata de Bearn

Història
història hist
Comtessa d’Armanyac i de Fesenzac, vescomtessa de Fesenzaguet.
?, aprox. 1246 — ?, després del 1310

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan. Fou casada (1260) amb el comte Guerau VI d’Armanyac. El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança. Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, marit de la seva germana Margarida, enfrontament que acabà el 1304, quan el rei de França ordenà que Brulhès i Gabardà fossin de Mata, amb la condició que hi renunciés si arribava a heretar els béns catalans de la seva germana Guillema, la qual cosa s’esdevingué; però Mata renuncià aquells béns en el seu segon fill, el vescomte Gastó de Fesenzaguet.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...