Amic de joventut i col·laborador d’Antoni Gaudí, esdevingué l’ajudant essencial en l’obra de la Sagrada Família, on era cap de l’equip d’escultors, i feu, dins l’extremat realisme exigit per l’arquitecte, diverses obres, moltes de les quals emmotllades de models naturals. El seu fill Joan Matamala i Flotats (Gràcia 1893 ― Barcelona 1977), net i deixeble de l’escultor Joan Flotats, es formà també a Llotja (1910). Treballà d’aprenent a l’obrador del temple de la Sagrada Família, i en morir el seu pare acabà la part escultòrica de la façana del Naixement. Sobresortí com a retratista, i feu exposicions individuals des del 1920, a Girona, Barcelona i Reus; conreà també la pintura. Reuní un important arxiu, documental i gràfic, gaudinià, integrat en part per còpies seves de projectes de Gaudí perduts, que cedí el 1972 a la Càtedra Gaudí de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. És autor d’una història de la Sagrada Família.