El primer personatge documentat (1076-89) és un Hug (I) de Mataplana, que sembla que fou casat amb Adelaida. Probablement és l’Hug Dalmau (1086) que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug (mort després del 1098) fill del vescomte Dalmau I de Berga. Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug (II) de Mataplana, casat amb Ermessenda d’Empúries. El 1125 apareix un Bernat de Mataplana, casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet. Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era formada per un Hug (III) de Mataplana, casat amb Beatriu, Guillem de Mataplana, casat amb Dolça, i un Ponç de Mataplana, germà d’Hug (III), que fou objecte de blasmes del trobador Guillem de Berguedà i, després, d’un sentit plant de condol, amb motiu d’haver mort en una batalla amb els sarraïns, entre el 1180 i el 1185. Els vescomtes de Berguedà prestaven vassallatge als Mataplana (1130 i 1187) per diversos dominis situats vers Broça. Hug (IV) de Mataplana, nebot de Ponç, casat amb Guillema de Sales, era senyor del terme entre el 1172 i el 1197, i prestà vassallatge al rei Alfons per diversos castells de la Cerdanya i el Baridà. Vers el 1185 un Hug de Mataplana, casat amb Sança —probablement el trobador—, inicià una segona línia del llinatge. El succeí en el domini Hug de Mataplana (1218), que morí a Mallorca en lluita contra els sarraïns (1229). A la mateixa conquesta de Mallorca hi havia un altre Hug, o Huguet, de Mataplana (de la segona branca), que es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Entre el 1236 i el 1240 consta un Hug (VI) de Mataplana, o Ponç Hug, que fou pare de la pubilla Blanca de Mataplana (1245), la qual es casà amb Galceran d’Urtx, senyor de la vall de Toses, d’Urtx i altres béns a la Cerdanya i el Baridà i de Bula, Tuïr, Estoer i altres béns al Conflent i al Rosselló. El 1246 Jaume I els vengué el domini alodial que posseïa en els llocs, castells i dominis dels Mataplana, en especial en els castells de Mataplana, Blancafort i vall de Gombrèn. Blanca de Mataplana creà la pobla de Gombrèn (1278), i morí el 1290. El seu fill Ramon d’Urtx, casat amb Esclarmonda de Conat, procreà dos fills: l’hereu, que es digué Ramonet d’Urtx, i Hug de Mataplana. El 1297, en morir l’hereu, la baronia de Mataplana i la vall de Toses passaren al seu germà Hug (VII) de Mataplana (mort el 1328), comte de Pallars (Hug I de Pallars) pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I. El succeí en la baronia el seu fill Hug (VIII) de Mataplana, casat amb Berenguera, que morí sense descendència el 1321, abans que el seu pare, i per això desfilaren en la successió de Mataplana els altres fills, morts successivament, Arnau Roger, Ramon Roger (Pere-) Roger Bernat i Artau Roger, tots ells cognomenats de Pallars. Des del 1320, els Mataplana abandonaren la residència del castell de Mataplana i es construïren un palau a la vila de la Pobla de Lillet —creada per Ramon d’Urtx el 1297—. Jaume Roger de Pallars fou l’últim que heretà la baronia de Mataplana, i el 1373 la vengué, juntament amb la vall de Toses, a Pere Galceran de Pinós, senyor de Bagà i baró de Pinós. Així s’extingí la successió del llinatge, i restà només la denominació feudal de baronia de Mataplana.
Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.