baronia de Mataplana

Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).

Comprenia els termes de Mogrony (Gombrèn), Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses. El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350. El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme; així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.