i Hug de Mataplana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Hug de Mataplana

SinònimHuguet Mataplana
Història
SinònimHuguet Mataplana
història hist
Senyor de Mataplana.
?, 1173 — ?, 1213

Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant. Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança. Lluità a la batalla d’Úbeda (1212) i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort. Jaume I, en la seva Crònica, afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic. Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos dels seus poemes extensos. Conreà la poesia d’una manera esporàdica, sempre en forma de diàleg amb altres. Sens dubte, molt jove encara, canvià unes cobles humorístiques amb el trobador i gran senyor provençal Blacatz (no pas amb el seu fill Blacasset), i no menyspreà de debatre amb un miserable joglar dit Reculaire en una tensó interessant pel que fa a les referències als heretges valdesos. La seva poesia més important és un sirventès contra el trobador Raimon de Miraval, on l’acusa d’haver procedit contra la galanteria, per tal com havia foragitat de casa la seva muller (na Caudairenga) amb el pretext que era trobairitz i no tolerava que tingués un amant cortès. Miraval li replicà amb un altre sirventès escrit amb el mateix estrofisme i les mateixes rimes. En aquest debat, Mataplana, bé que defensa el vincle matrimonial (Miraval l’acusà de massa “mullerat” de na Sança), també proclama la llibertat de la dona-poeta, que pot permetre's un amant cortès, com feien els trobadors amb les dames. El seu provençal és molt correcte, exempt de catalanismes, i domina l’art de la versificació trobadoresca.

Col·laboració: 
MRi
Llegir més...