i Pere Mates | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Mates

pintura pint
Pintor renaixentista.
?, aprox. 1500 — ?, 1558

Centrà la seva activitat a la regió de Girona, especialment a Besalú i, en general, a la Garrotxa. Fins fa uns quants anys hom en desconeixia la personalitat, i la seva obra era atribuïda a l’anomenat monogramista català, pel fet que signa algunes de les composicions amb un monograma format per les lletres MTAS. El seu estil tingué un primer moment brillant sota el magisteri de Joan de Borgonya, que en aquella època era a Girona. A partir d’aleshores, decaigué lentament, i s’abocà a una interpretació de gravats de Dürer i Schongauer, sense deixar, però, d’ésser narratiu, viu i popular. Tècnicament, segueix la tradició de la pintura gòtica catalana al tremp, amb agudització del colorit i l’ús incipient de la pintura a l’oli, sempre sobre taula. De la seva obra primerenca cal destacar el retaule de Sant Iscle, de Millars, el de Santa Magdalena de la catedral de Girona (1526) i el de Santa Maria del Mont (1530?). De la segona època daten el retaule de Sant Pere de Rodes (1532), desaparegut, el de Sant Joan Baptista (1536) i el de Santa Maria de Segueró. És el millor representant autòcton de la pintura renaixentista a Catalunya. Creà una escola, un dels seguidors de la qual fou el seu fill Pere Mates (II).

Col·laboració: 
MAA
Llegir més...