Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas. Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos; tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs. Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó (1392), en morir el rei (1396) sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori català i l’aragonès. La diligència de la reina Maria de Luna a organitzar la defensa, la lleialtat dels barons fronterers i el retorn de Sicília de l’infant Martí, duc de Montblanc (1397), germà i hereu del monarca difunt, l’obligaren, però, a abandonar les seves pretensions i a retirar-se a Bearn, on morí poc després, sense haver recobrat els dominis catalans confiscats per la corona, una part dels quals (Martorell, Castellvell de Rosanes i Bar) li fou definitivament unida.