i Felip Mateu i Llopis | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Felip Mateu i Llopis

història hist, numismàtica numis i biblioteconomia bibliot
Numismàtic, historiador i bibliotecari.
València, 1901 — Barcelona, 13 d’abril de 1998

Doctorat el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia. El 1930 ingressà al Cos d’Arxius, i el 1931 fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. El 1932 passà a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Actuà dins el moviment valencianista i dirigí la revista Acció Valenciana. Durant la guerra civil (1937) fou traslladat de Madrid a València, on treballà a l’Arxiu del Regne. El 1939 tornà al Museo Arqueológico de Madrid. Després de la guerra civil milità en el Movimiento Nacional. El 1940 fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya —dita aleshores Biblioteca Central—, càrrec que ocupà fins el 1972. El 1943 obtingué la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat d’Oviedo, i fou traslladat successivament a València i a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1943) i del Centre de Cultura Valenciana (1945). D’entre la seva extensa obra, en català i després en castellà, destaquen els estudis de numismàtica sobre l’època de les Germanies (1928), de Ferran el Catòlic (1930), del rei arxiduc Carles (1932), les relacions monetàries entre Catalunya i València als s. XIII i XIV (1931), les del Principat, València i Mallorca amb Anglaterra als s. XIII-XV (1934), els catàlegs de ponderals i de monedes visigòtiques del Museo Arqueológico i del Gabinete Numismático de Madrid (1934 i 1936), numerari visigòtic de la Tarraconense, Sagunt i València (1941) i una Bibliografía de la historia monetaria de España (1958 i 1971).

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...