Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena. Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu.
Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena. La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra. Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona i en altres poblacions catalanes, amb un èxit extraordinari, que deixà sense públic l’oratòria pulcra i retorta de Felip de Malla. El 1428 retornà a Sicília, però el 1430 tornava a ésser a Catalunya. Dos anys després era lloctinent i comissari del ministre general de l’orde. Fou bisbe d’Agrigent (1442-45), on trobà una certa oposició, renuncià al bisbat i es retirà en un convent de l’orde, on morí, en olor de santedat.