Secretari de De Gaulle (1944-49), es donà a conèixer el 1938, amb una sèrie d’assaigs sobre Jouhandeau, Cocteau, Balzac, Malraux i Gide. Esdevingut novel·lista el 1957, escriví Le diner en ville (1959), La marquise sortit à cinq heures (1961), Le dialogue interieur (cicle de quatre novel·les, 1957-71), Les espaces imaginaires (1975), Un coeur tout neuf (1980), Radio Nuit (1982), Zabé (1984), Trans-amour-étoiles (1989), etc. Les seves obres participen en l’intent de modificació de les regles de la novel·la, pròpies del nouveau roman tal com ho tracta en l’assaig L’Alittérature contemporaine (1969). És autor també d’un diari (1974-78), i unes Mémoires (1968-96) en 15 volums.