Pierre Mauroy

(Cartignies, Nord-Pas-de-Calais, 5 de juliol de 1928 — Clamart, Alts del Sena, 7 de juny de 2013)

Polític francès.

Secretari nacional de les joventuts socialistes (1950-58), el 1963 entrà al buró polític del Parti Socialiste SFIO, del qual esdevingué secretari general adjunt (1966-70). Fou secretari nacional de coordinació del nou Parti Socialiste (1971-79), diputat pel Nord a l’assemblea nacional (1973-81) i senador (1992-2011), alcalde de Lilla (des del 1973) i president del consell regional del Nord-Pas-de Calais (1974-81).

Arran de la victòria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i formà un govern de coalició amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d’esquerra. La crisi econòmica, diversos revessos electorals i les dissensions internes el menaren a renunciar el 1984.

En 1988-92 fou primer secretari del PS. Des del 1992 fins al 1999 fou el president de la Internacional Socialista, en substitució de Willy Brandt. Fou rellevat en el càrrec per António Guterres. Creà la Fondation Jean Jaurès (1993) amb l’objectiu d’impulsar el debat intel·lectual sobre la democràcia i l’estat de dret des d’una perspectiva socialista. Rebé la distinció de la Grande-Croix i de l’Ordre National du Mérite. Escriví, entre altres obres, À Gauche (1985), Parole de Lillois (1994),  Léo Lagrange (1997), les memòries Vous mettrez du bleu au ciel (2003) i Ce jour-là (2012).