Fill d’una família humil, milità amb Dioclecià, que l’escollí com a col·laborador (285) i l’envià a la Gàl·lia amb el títol de cèsar per tal de reprimir la revolta dels bagaudes. Nomenat august (286), tingué el comandament de les províncies occidentals, i residí a Trèveris. Combaté els burgundis, els alamans i els francs (286-88), i, després de la creació de la tetrarquia, fortificà la línia del Rin i del Danubi i, a l’Àfrica, sotmeté els mauritans rebels (297-98). El 305, seguint l’exemple de Dioclecià, abdicà, i es retirà a la Lucània. Tornà a vestir la porpra imperial (307), i, rebutjant el seu fill Maxenci, donà el títol d’august a Constantí, però fou obligat a abdicar novament (308). Dos anys després, pel fet d’haver-se conjurat contra Constantí, fou empresonat.